Nit de Sant Joan (1)

La Noche de San Juan ("Noite de San Xoán" en gallego, "Nit de Sant Joan" en catalán, "Donibane gaua" o "San Joan gaua" en euskara), es una festividad muy antigua en la que se celebra la llegada del solsticio de verano en el hemisferio norte cuyo rito principal consiste en encender una hoguera. La finalidad de este rito era "dar más fuerza al sol", que a partir de esos días, iba haciéndose más "débil" —los días se van haciendo más cortos hasta el solsticio de invierno—. Metafóricamente el fuego también tenía una función "purificadora" en las personas que lo contemplaban. Esta fiesta se celebra en muchos puntos de Europa, aunque está especialmente arraigada a España, Portugal (Fogueiras de São João), Noruega (Jonsok), Dinamarca (Sankthans), Suecia (Midsommar), Finlandia (Juhannus) y Reino Unido (Midsummer).

Alejandro Gándara en El mundo.es, escribe:(http://www.elmundo.es/elmundo/blogs/escorpion/index.html)

Celebramos hoy la Noche de San Juan, de origen remoto. No la dejen pasar de cualquier manera: enciendan una hoguera y caminen por sus rescoldos mientras expresan un deseo (si es miserable o egótico, ya les digo que no se cumplirá) y luego arrojen a la lumbre algo de lo que quieran deshacerse: un amor que hace daño, un resentimiento que malogra, una mezquindad que empobrece, un trabajo que mata, una soledad sin provecho... Y miren al cielo, ese cielo de única noche, porque de ahí les llegarán noticias. Mañana despertarán y sabrán qué hacer con todos sus errores y sus imposibles.


Les fogueres per Sant Joan, no sols s'han estès i arrelat arreu dels territoris de parla catalana, sinó que també n'hi ha molta tradició a molts llocs. Malgrat tot, no sembla que provingui d'una tradició molt antiga i podria tenir pocs segles.
Era tradició molt estesa de cremar quatre fogueres, una a cada cantonada de la masia; d'aquesta manera la protegien de tota mena de mals. A vegades només a l'entrada, amb la mateixa finalitat. Però des de sempre s'ha assajat d'impedir-les dins les ciutats, pels perills lògics que comporta.
Sembla haver-se perdut el costum, però emulant el costum del rei Carnestoltes, era absolutament estès de posar un ninot de palla guarnit amb un cove fent de capell al capdemunt de la foguera. Quan el foc ja cremava ben fort i abans que arribés al ninot, la mainada l'apedregava per tal que caigués a la foguera i es consumís.

La flama del Canigó
Com a continuació d'una iniciativa encetada el 1955 per l'excursionista nordcatalà Francesc Pujade, des de l'any 1966, gent del món excursionista i catalanista baixen l'anomenada Flama del Canigó des del cim d'aquesta muntanya i la porten en relleus arreu de les terres de parla catalana per encendre les fogueres de la nit.
La Flama surt del Canigó el dia 23 de juny i comença a escampar-se per tots els Països Catalans a través de centres de repartiment i cadenes de relleu, de manera que es calcula que aquella nit s’encenen unes 30.000 fogueres amb el foc que prové del cim del Canigó.

Pirotècnia
Els nens comencen a participar en la festa des de ben petits, brandant bengales i llençant bombetes (també anomenades cebes), uns explosius que s'activen pel cop amb el terra i que de tant febles que són que son totalment inofensius. A mesura que es fan grans, els pares els van permetent fer ús d'explosius cada cop més potents. Començant amb petards de metxa i traques i acabant amb petards ben potents que cal manipular amb molta precaució. La nit s'emplena de fonts de llum i el cel de coets artificials de molts colors diferents.

En aquesta nit, per sopar, és habitual de fer reunions familiars o bé d'anar a alguna festa popular amb taules preparades a la vora d'una foguera. Llavors es menja tota mena de coques. A Catalunya i al País Valencià, la més habitual és la coca de Sant Joan de pa de pessic i fruita confitada, però també se'n fan de recapte, de llardons, pinyons i de moltes altres menes. Antigament, les coques per aquesta diada eren rodones amb un trau al mig, la qual cosa es podria relacionar amb alguna mena d'antic ritus solar. Avui en dia, la talla estàndard sol ser canònica, o sigui que fa el doble de llarg que d'ample.
Com que és dia de festa, és tradicional de prendre vi o cava.

(continuarà....)